Mida text | Dimecres, 23 de Abril de 2014
Riudoms Riudoms
Regidories de Cultura i de Festes
Ajuntament de Riudoms
 
 
Àrea de Cultura
Activitats
Festivals
Exposicions permanents
Concursos i Premis
Xerrades / conferències
Biblioteca Pública Municipal "Antoni Gaudí"
Arxiu Històric Municipal
Museu Històric de Riudoms
Equipaments d'ús social i cultural
Riudomencs Il·lustres
Carta de Poblament del Cavaller Arnau de Palomar (1151)
 
Entitats
Benèfiques
Culturals
Empresarials
Festives
Juvenils
Socials
Religioses
Publicacions
 
Riudoms a la tele!
"Els primers estímuls sensorials d'Antoni Gaudí" (Espai Terra de TV3)
"L'Aula d'entorn rural Les Granotes de Riudoms" (Espai Terra de TV3)
"Les Mines d'aigua de Riudoms" (Espai Terra de TV3)
"La mitad invisible" (TVE)
"Un país para comérselo" (TVE)
"L'oli: l'or líquid" (Quèquicom del Canal 33)
 

 
  
Àrea de Cultura

  Riudomencs Il·lustres
Amb el pas dels anys han estat diversos els riudomencs que han destacat en aspectes tals com religió, política, cultura, arts, ...
Aquí trobareu la biografia dels riudomencs que han estat declarats oficialment Fills Il·lustres de Riudoms, així com un resum històric sobre altres riudomencs importants.
 
Cavaller Arnau de Palomar

El cavaller Arnau de Palomar figura a la Galeria de personatges il·lustres de la Casa de la Vila per ser el repoblador de Riudoms a l'alta Edat Mitjana.
L'origen de l'actual poble de Riudoms, se situa el 25 de gener de 1151, si bé la primera referència documental és la donació, no reeixida, del 17 de juny de 1150, quan el príncep normand Robert d'Aguiló dóna per segona vegada Riudoms al cavaller Arnau de Palomar, amb el pacte de bastir un castell a mitges. A partir d'aquest moment i durant força temps, Riudoms es convertí en feu de la seu arquebisbal i primada de Tarragona.
El cavaller Arnau dóna nom a la plaça situada darrere l'Església de Sant Jaume. També adoptà el seu nom l'associació cultural creada l'any 1978, el Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) i els premis que anualment convoquen l'Ajuntament de Riudoms i aquesta entitat, els Premis Arnau de Palomar. L'Escola Cavaller Arnau (2007), el segon centre d'educació primària de Riudoms, també es fixa amb el fundador del poble per a triar el seu nom.
 
Miquel Gran Peris (Beat Bonaventura Gran)

Al segle XVII, Miquel Gran Peris (1620-1684) entra, després d'enviduar, a l'ordre dels franciscans.
Arriba a ser conseller de diversos papes i reforma l'ordre seràfic.
Fra Bonaventura Gran, nom eclesiàstic que adopta, fou declarat venerable l'any 1775 i beatificat el 1906.
Riudoms conserva les seves despulles des de 1972 i des de 1984 estan ubicades a la capella Fonda o del Santíssim.
A més de la religiosa Confraria del Beat i la Fundació Beat Bonaventura, deuen també el nom al Beat Gran un carrer de la vila (també anomenat el carrer d'Avall i un tram conegut com el carrer de la Butxaca) i el Col·legi Públic d'Educació Infantil i Primària de Riudoms. També el dugué una rondalla que existí als anys seixanta i darrers dels setanta i algunes empreses locals.
Està representat a la Galeria de Riudomencs Il·lustres de l'Ajuntament de Riudoms.
 
Germans Rafael, Joan, Josep i Alexandre Nebot Font

A la primeria del segle XVIII destaca a Riudoms una nissaga, la dels Nebot, el cap de la qual exercia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Els seus integrants agafaren fama pel seu decidit suport a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió. 
Hom té constància de quatre germans amb carrera militar: Rafael (al quadre, a cavall), Joan, Josep i Alexandre, que visqueren entre els segles XVII i XVIII. Alguns d'ells van morir exiliats a Viena, protegits per l'emperador austríac.
L'any 1991 es va donar el seu nom a un dels passejos més llargs del municipi i posteriorment es van declarar fills il·lustres de Riudoms.
Des de fa uns anys, a Riudoms s'ha anat establint que davant del que fou la seva senyorial casa (Casa dels Germans Nebot, actualment també coneguda com Cal Gallissà) es celebrin les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya.
 
Salvador Massó Mestre

Al llarg de la història són nombrosos els riudomencs que han format part de l'estat eclesiàstic, alguns dels quals han adquirit força notorietat. Aquest és el cas del dominic Salvador Massó Mestre (1813-1886), escriptor i vicari general de Tonquín Oriental (actual Vietnam).

Gràcies a recents estudis realitzats per diferents riudomencs, sembla ser que es confirma que aquest és el veritable nom de l'il·lustre riudomenc, ja que fins fa poc se'l coneixia amb el nom de Salvador Massó Torrell
.
 
Gaietà Sentís Gran

 
El canonge Dr. Gaietà Sentís Gran (1846-1922) va arribar a ser Vicari general.
Eclesiàstic d'una àmplia formació humanística, professor de la Universitat Pontifícia de Tarragona i cofundador del diari catòlic La Cruz.
La seva imatge és present en un quadre al saló de plens de la casa de la vila.
 
Antoni Gaudí i Cornet

El 25 de juny de 1852 neix al Mas de la Calderera, a Riudoms, Antoni Gaudí i Cornet. Fill de Francesc Gaudí Serra, calderer riudomenc i Antònia Cornet Bertran, filla de calderers de Reus.
Va fer els seus primers estudis al col·legi dels Pares Escolapis de Reus. Als 16 anys realitza el seu últim curs de batxillerat a Barcelona al "Instituto de Enseñaza Media" del carrer del Carme. El 1873 ingressa a l'Escola d'Arquitectura Provincial de Barcelona obtenint el 1878 el títol d'arquitecte. Per tal de costejar les despeses dels seus estudis, Antoni Gaudí es va posar a treballar amb l'arquitecte barceloní Josep Fontseré, des de 1877 al 1882, col·laborant en les obres del Parc de la Ciutadella.
Antoni Gaudí s'inspirava en la natura i sovintejava les visites a Riudoms, a casa dels seus pares, avis, besavis…, al Raval de Sant Francesc i molt especialment al Mas de la Calderera, el lloc del món que més estimava, segons testifica Joan Bergós en el seu llibre.
Del valor de la seva obra i del ressó que ha assolit tant a nivell popular com en el món de la tècnica arquitectònica, és innecessari fer-ne esment, però estem segurs que encara no s'ha dit tot sobre les aportacions que Gaudí ha fet.
El 7 de juny 1926 va ser atropellat per un tramvia a la Gran Via de Barcelona. Va ser traslladat a l'Hospital de la Santa Creu on va morir el 10 de juny. Dos dies més tard va ser enterrat a la Cripta de la Sagrada Família.
Una de les frases que més ens agrada recordar és quan es referia a Riudoms: "Per al meu poble, tot!".
 
Josep M. Sentís Simeon

El militar i polític d'ideologia carlina Josep M. Sentís Simeon (1896-1989), governador civil de Guadalajara -on va fundar el periòdic La Nueva Alcarria- i Palència, procurador a Corts, dues vegades director general i que a punt estigué d'obtenir un ministeri, va ser testimoni i partícep dels principals esdeveniments polítics del segle XX a l'Estat espanyol.
Va intervenir decididament en la construcció d'un grup escolar a Riudoms i en la reconstrucció de diversos temples del Baix Camp, entre els quals hi ha el del seu poble nadiu. Una llarga i espaiosa avinguda de Riudoms porta el seu nom.
 
Joan Guinjoan Gispert

Nascut el 1931, el compositor i director Joan Guinjoan és el riudomenc més internacional de l’actualitat. Després d’una breu, però brillant, carrera pianística, s’ha dedicat a la composició. També ha estat important la seva tasca de divulgació de la música contemporània. La producció musical guinjoaniana és extensa i variadíssima.
Ha guanyat premis prestigiosos i està en possessió de diverses condecoracions, tant del país com de l’estranger. És membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi des de 1991, cobrint la vacant deixada per Frederic Mompou.
Resideix habitualment a Barcelona i ha dirigit fins a la seva jubilació el Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal. És autor de l'òpera que porta el nom de “Gaudí”, acabada l’any 1993 i estrenada el 2004 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb llibret de l’escriptor Josep M. Carandell Robusté. Actualment es dedica plenament a la composició.
L’Institut d'Educació Secundària de Riudoms porta el seu nom: INS Joan Guinjoan Gispert.
 
Mossèn Josep Riba Rovira

Fill de Josep i Anna, va néixer el 1886 a Pratdip i va morir el 1965 a Riudoms, de professió docent i prevere.
Fou un ferm defensor de la llengua i cultura catalana. Se’l reconeix pel seus treballs d’investigació i recopilació realitzats durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX.
L’etapa final de la seva vida la va passar a la vila de Riudoms (1944-1965), on va defensar els fets històrics que relacionaven a l'universal arquitecte Antoni Gaudí amb el seu poble. Autor reconegut del llibret “La verdad sobre Gaudí” (1960) i compilador de documents d’índole diversa que fonamenten la naixença d’Antoni Gaudí al Mas de la Calderera de Riudoms.
Fou declarat Fill Adoptiu de Riudoms l'any 2003.
 
Carles Sentís Anfruns

Va néixer a Barcelona el 9 de desembre de 1911. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París. El 1936 s'exilià a París on treballà per als serveis d'informació de Francesc Cambó. Inicià la seva activitat periodística als anys trenta del segle XX col·laborant amb els diaris La Publicitat, L'Instant i La Veu de Catalunya.

A la dècada dels 40 va ser corresponsal de guerra de diversos mitjans. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, va assistir a l'alliberament del Camp de concentració de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg. Va ser corresponsal a Nova York i París i director de l'Agència EFE. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Va intervenir activament en el retorn des de l'exili de Josep Tarradellas i la restauració de la Generalitat de Catalunya. Va ser nomenat diputat i conseller sense cartera de la Generalitat de la mà del president Tarradellas.

Durant la seva llarga trajectòria professional, va publicar nombrosos llibres que reflecteixen la seva llarga trajectòria de cronista del segle XX. En els diversos llibres de memòries sempre va tenir un gran record de les seves estades a Riudoms. Va ser col·laborador habitual de la Revista L’Om i promotor de la cultura riudomenca.
 
Carles Sentís Anfruns va morir a Barcelona el 19 de juliol de 2011. Va ser declarat Fill Adoptiu de Riudoms l'any 2012.
 
Altres riudomencs

Segons ha fet saber l'Arxiu de la Província Franciscana de Catalunya és riudomenc el venerable fra Pere Ortigues (s. XVII-1662), llec que residí a Vilanova d'Escornalbou, Tortosa i, finalment, a Terrassa, on morí en arribar de Terra Santa. Se li atribueixen dots religiosos extraordinaris com el de l'ascetisme, la conversió, l'èxtasi, la penitència, la predicció i la taumatúrgia.

En política destaca l'advocat, descendent d'una família riudomenca de ciutadans honrats de Barcelona, Baltasar de Toda i de Tàpies (1786-1867). A més d'exercir activament l'advocacia, fou alcalde de Reus, governador civil de diverses províncies, diputat a Corts i membre del Senat. El seu llinatge comença a sobresortir al segle XVII, formant part de l'estament militar i per ésser síndics del convent franciscà de Sant Joan, sí bé avui, almenys la seva branca principal, s'ha extingit. La família tenia dedicat el nom d'un carrer fins que s'atorga a Gaudí. L'ha tornat a recuperar l'any 1993 en un carrer de l'eixample urbanístic del nord de la vila, zona on es concentren els equipaments locals.
Altrament, també era riudomenc el frare carmelita Joan Nogués Vidal (1811-1878), destacada figura que succeí el beat Francesc Palau Quer -el pare Palau, natural d'Aitona- al capdavant de les carmelites missioneres teresianes que tenen la seva seu a la ciutat de Tarragona.

A cavall entre els segles XIX i XX van viure a Riudoms diversos personatges destacats, com per exemple, Lluís Massó Simó (1867-1946), polític i financer que, a més d'altres càrrecs, arriba a ser president del Banco de Construcción, SA, des d'on, ja en els darrers anys de la seva vida, impulsa -a Riudoms- la creació de la barriada que duia el seu nom, denominació, però, que ha caigut en desús. En aquesta urbanització un carrer duu el nom d'un fill seu, Josep Massó Aguiló (1893-1936), nascut a Barcelona i traspassat prematurament. Així mateix, hi són presents, donant nom a altres carrers, personatges riudomencs com Joan Salvadó Badia (1858-1931), perit agrònom, impulsor de la construcció del pantà de Riudecanyes i la consegüent arribada d'aigües per regar el terme, a més va treballar per la reinstauració d'un mercat, on es venia tot tipus de recapte, a la plaça del Castell o de l'Església. També hi trobem un carrer dedicat a l'alcalde republicà del Riudoms dels anys trenta: Rodolf Cavallé Tomàs (1895-1933), el qual occí en l'exercici del càrrec.

Persones que gaudiren de gran popularitat foren els músics Jaume Vidiella Guinjoan, de l'Agna (1868-1917), inspirat compositor i autor de cançons de temàtica local, i Pau Bertran Bertran, Flaüt (1873-1926), tots dos grans amants dels grups corals i instrumentals, amb tant d'èxit a Riudoms des de sempre i que, fins i tot, feren viatges per l'estranger. Enric Ferré Guinjoan, Suís ( 1892-1971 ) fou un gran dinamitzador de les festes populars, i la mare Cèlia Pino Cid (1885-1977), religiosa de la Consolació Natural de Jesús de Tortosa fou superiora del col·legi que la congregació tenia a Riudoms, a la qual se li tributà un homenatge i, fruit d'aquest, se li dedica el nom d'una plaça en record de la seva llarga etapa de més de quaranta anys de docència al poble.

Més propers en el temps són, si bé ja ens han deixat, alguns riudomencs que han desenvolupat activitats d'índole diversa, però directament vinculades al poble on nasqueren i que, sovint, han ofert a Riudoms obres, composicions o esforços en iniciatives ciutadanes i populars. En aquest sentit, hom pot esmentar, per exemple: el pintor i dissenyador, molts anys resident a París, Josep Gispert Massó (1901-1982), amb obra repartida per molts indrets -entre ells l'església riudomenca de Sant Jaume Apòstol-; Enric Simeon Fontboté ( 1903-1993), de gran rellevància en l'ambient musical pel seu mestratge i impulsor de la cultura popular riudomenca; Elías Mestre Compte (1907-1987), organista, mestre de molts riudomencs i diligent funcionari municipal; Josep M. Franques Bru (1912-1993), advocat establert a Reus que exercí molts càrrecs en aquella ciutat i que fou el primer director de la revista parroquial local L'Om; Lluís Torrell Salvat (1920-1985), corresponsal de premsa, alcalde de Riudoms i folklorista de ploma fina i àgil que va saber descriure amb mestria el tarannà local, qualitats que van ser premiades diversos cops; el polifacètic Josep M. Baiges Jansà (1924-1991), pintor de tècnica variada, dissenyador, intèrpret musical i compositor sardanístic que residí força anys a Reus, o bé el prolífic poeta Josep Cros Cabré (1921-1994), molt avesat als retrats de personatges locals i a la descripció dels costums i de la manera de ser dels riudomencs.

L'eclesiàstic riudomenc que té més edat, Mn. Enric Domènech Bages (nascut el 1904), a més de dur a terme la seva tasca a municipis de la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp, s'ha distingit per la seva gran preocupació per la cultura: fou un impulsor de grups de teatre en català, dirigí caramelles o bé la coral reusenca Isabel Besora. Pel que fa a la música, ha fundat diferents mitjans de comunicació com la revista Vimbodí o bé, amb altres, l'emissora de Ràdio Popular de Reus (1963), a més de ser assidu col·laborador de premsa.

Un exemple d'artista plàstic de gran qualitat, que actua amb discreció i practica una modèstia que l'honora, el tenim en la persona del pintor Josep M. Urgelles Cros (nascut l'any 1922). Enamorat dels paisatges i de la seva residència de Siurana, ha tingut cura de dotar Riudoms, el seu poble, d'una mostra representativa de la seva obra pictòrica.
En l'àmbit musical, una de les arts on més riudomencs han obtingut l'èxit, cal esmentar l'intèrpret de violí, compositor i professor de música, Antoni Guinjoan Simeon (nascut el 1927), que resideix a Barcelona des de fa anys i que, de petit, ja fou escolà de Montserrat.

El prevere Antoni Virgili Ferrer (1928-2012), persona d'una extensa preparació acadèmica, llicenciat en dret civil, dret canònic i en litologia catalana, fou molts anys professor a la Universitat Laboral de Tarragona; a més, va ser rector de diverses parròquies. Va ser jutge metropolità de l'arxidiòcesi primada de Tarragona i a partir de 1989, canonge de la seva catedral metropolitana.

Cal esmentar també, per la seva projecció exterior, l'advocat Enric Castro Casanovas (1928-2002), dues vegades alcalde de la vila (1953-1957 i 1965-1971), actor, director teatral, impulsor del periodisme local, excandidat al Congrés de Diputats, degà del Col·legi d'Advocats de Reus des de 1988 -succeint el malaguanyat advocat, també riudomenc, Jaume Gispert Pujol- i president del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya des de 1994.

Com a persones que no han nascut a Riudoms, sinó que en són descendents, però que han excel·lit en el seu àmbit específic i han mantingut d'una manera o altra el contacte amb la vila, cal esmentar August Vidal Perera (Barcelona, 1871-?), del llinatge dels Gran, casat a Riudoms, que fou mestre de primera ensenyança i director de les escoles Venerable Gran de Riudoms a finals del segle passat; secretari de la revista editada a Riudoms La Unión Agrícola (1893); president de l'Associació de Mestres de la Província de Tarragona; primer director, de 1913 a 1917, de la restaurada Escola Normal de Tarragona; fundador de la revista Cultura, publicada per l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Normal de Mestres de Tarragona, i prolífic escriptor especialitzat en temes de pedagogia. En el camp de la literatura s'ha d'esmentar la personalitat d'Enric Massó Urgelles (Barcelona, 1914-1986), guanyador, entre d'altres, del premí Narcís Oller de contes i del primer Premi Sant Jordi de novel·la, l'any 1960, amb Viure no és fàcil, en la qual retrata alguns aspectes de la societat local.
A més a més, a hores d'ara, sortosament, la vila de Riudoms compta amb un ric ventall de persones menors de seixanta anys que sobresurten en l'exercici de les seves respectives especialitats, tant en el camp de les ciències com de les lletres, tant si han romàs a Riudoms com si s'han desplaçat fora vila.

Font: llibret "viure a... RIUDOMS". 
        En el que col·laborà l'Ajuntament de Riudoms
 
Àrea de Festes
Festa Major de Sant Sebastià i Trobada de Sacaires de Catalunya
Carnaval
Setmana Santa
Diada de Sant Jordi
Festa de les Relíquies
Festa de Corpus Christi
Sant Joan
Festa dels Barris
Festa Major de Sant Jaume
Fira de Sant Llorenç i Fira de l'Avellana
Diada de l'Onze de Setembre
Festes del beat Bonaventura Gran
Festes de Nadal
 
Informació Local
Femsafareig.cat
Revista L'Om
 
Serveis
Àlbums
Contacta amb l'Oficina Tècnica de Cultura i Festes
Cerca en aquest web