Riudomencs il·lustres

print pdf

Amb el pas dels anys han estat diversos els riudomencs que han sobresortit en aspectes com la religió, la política, la cultura o les arts,...

Aquí trobareu la biografia dels riudomencs que han estat declarats oficialment fills il·lustres, predilectes o adoptius de Riudoms, així com un resum històric d'altres riudomencs destacats.
 
Cavaller Arnau de Palomar

El cavaller Arnau de Palomar figura a la Galeria de personatges il·lustres de la Casa de la Vila per ser el repoblador de Riudoms a l'alta Edat Mitjana.

L'origen de l'actual poble de Riudoms, se situa el 25 de gener de 1151, si bé la primera referència documental és la donació, no reeixida, del 17 de juny de 1150, quan el príncep normand Robert d'Aguiló dóna per segona vegada Riudoms al cavaller Arnau de Palomar, amb el pacte de bastir un castell a mitges. A partir d'aquest moment i durant força temps, Riudoms es convertí en feu de la seu arquebisbal i primada de Tarragona.

El cavaller Arnau dóna nom a la plaça situada darrere l'Església de Sant Jaume. També adoptà el seu nom l'associació cultural creada l'any 1978, el Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) i els premis que anualment convoquen l'Ajuntament de Riudoms i aquesta entitat, els Premis Arnau de Palomar. L'Escola Cavaller Arnau (2007), el segon centre d'educació primària de Riudoms, també es fixa amb el fundador del poble per a triar el seu nom.
 
Miquel Gran Peris (Beat Bonaventura Gran)

Al segle XVII, Miquel Gran Peris (1620-1684) entra, després d'enviduar, a l'orde dels franciscans descalços.

Va arribar a ser conseller de diversos papes, va fundar nous monestirs i va reformar l'ordre seràfic.

Fra Bonaventura Gran, nom eclesiàstic que adoptà, fou declarat venerable l'any 1775 i beatificat el 1906.

Riudoms conserva les seves despulles des de 1972 en què van ser traslladades des del convent de San Bonaventura del Palatino (Roma). Des de 1984 estan ubicades a la capella Fonda o del Santíssim.

A més de la religiosa Confraria del Beat i la Fundació Beat Bonaventura, deuen també el nom al Beat Gran un carrer de la vila (anomenat popularment el carrer d'Avall, amb un tram conegut com el carrer de la Butxaca) i la més antiga de les dues escoles de Riudoms. També el dugué una rondalla que existí als anys seixanta i darrers dels setanta i algunes empreses locals.

Els anys que acaben en 1 i en 6 se celebren les Festes Quinennals i es guarneix amb elements vegetals tot el poble de Riudoms. Tot i no ser patró de la vila, es fan grans festes en el seu record el quart cap de setmana de novembre, encara que el dia tradicional de celebració és el 24 de novembre.

Està representat a la Galeria de Riudomencs Il·lustres de l'Ajuntament de Riudoms.
 
Germans Rafael, Joan, Josep i Alexandre Nebot Font

A la primeria del segle XVIII destaca a Riudoms una nissaga, la dels Nebot, el cap de la qual exercia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Els seus integrants agafaren fama pel seu decidit suport a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió.

Hom té constància de quatre germans amb carrera militar: Rafael (al quadre, a cavall), Joan, Josep i Alexandre, que visqueren entre els segles XVII i XVIII. Alguns d'ells van morir exiliats a Viena, protegits per l'emperador austríac.

L'any 1991 es va donar el seu nom a un dels passejos més llargs del municipi i posteriorment es van declarar fills il·lustres de Riudoms.

Darrerament, a Riudoms s'ha anat establint que davant del que fou la seva senyorial casa (Casa dels Germans Nebot, actualment també coneguda com Cal Gallisà) es celebrin les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya.
 
Salvador Massó Mestre

Al llarg de la història són nombrosos els riudomencs que han format part de l'estat eclesiàstic, alguns dels quals han adquirit força notorietat. Aquest és el cas del dominic Salvador Massó Mestre (1813-1886), escriptor i vicari general de Tonquín Oriental (actual Vietnam).

Gràcies a recents estudis realitzats per diferents riudomencs, sembla ser que es confirma que aquest és el veritable nom de l'il·lustre riudomenc, ja que fins fa poc se'l coneixia amb el nom de Salvador Massó Torrell.
 
Gaietà Sentís Gran

El canonge Dr. Gaietà Sentís Gran (1846-1922) va arribar a ser Vicari general.

Eclesiàstic d'una àmplia formació humanística, professor de la Universitat Pontifícia de Tarragona i cofundador del diari catòlic La Cruz.

La seva imatge és present en un quadre al saló de plens de la casa de la vila.
 
Antoni Gaudí Cornet

El 25 de juny de 1852 neix al Mas de la Calderera, a Riudoms, Antoni Gaudí i Cornet. Fill de Francesc Gaudí Serra, calderer riudomenc i Antònia Cornet Bertran, filla de calderers de Reus.

Va fer els seus primers estudis al col·legi dels Pares Escolapis de Reus. Als 16 anys realitza el seu últim curs de batxillerat a Barcelona al "Instituto de Enseñaza Media" del carrer del Carme. El 1873 ingressa a l'Escola d'Arquitectura Provincial de Barcelona obtenint el 1878 el títol d'arquitecte. Per tal de costejar les despeses dels seus estudis, Antoni Gaudí es va posar a treballar amb l'arquitecte barceloní Josep Fontseré, des de 1877 al 1882, col·laborant en les obres del Parc de la Ciutadella.

Antoni Gaudí s'inspirava en la natura i sovintejava les visites a Riudoms, a casa dels seus pares, avis, besavis…, al Raval de Sant Francesc i molt especialment al Mas de la Calderera, el lloc del món que més estimava, segons testifica Joan Bergós en el seu llibre.

Del valor de la seva obra i del ressó que ha assolit tant a nivell popular com en el món de la tècnica arquitectònica, és innecessari fer-ne esment, però estem segurs que encara no s'ha dit tot sobre les aportacions que Gaudí ha fet.

El 7 de juny 1926 va ser atropellat per un tramvia a la Gran Via de Barcelona. Va ser traslladat a l'Hospital de la Santa Creu on va morir el 10 de juny. Dos dies més tard va ser enterrat a la Cripta de la Sagrada Família.

Una de les frases que més ens agrada recordar és quan es referia a Riudoms: "Per al meu poble, tot!".
 
Joan Guinjoan Gispert

Nascut el 1931, el compositor i director Joan Guinjoan és el riudomenc més internacional de l’actualitat. Després d’una breu, però brillant, carrera pianística, s’ha dedicat a la composició. També ha estat important la seva tasca de divulgació de la música contemporània. La producció musical guinjoaniana és extensa i variadíssima.

Ha guanyat premis prestigiosos i està en possessió de diverses condecoracions, tant del país com de l’estranger. És membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi des de 1991, cobrint la vacant deixada per Frederic Mompou.

Resideix habitualment a Barcelona i ha dirigit fins a la seva jubilació el Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal. És autor de l'òpera que porta el nom de “Gaudí”, acabada l’any 1993 i estrenada el 2004 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb llibret de l’escriptor Josep M. Carandell Robusté. Actualment es dedica plenament a la composició.

L’Institut d'Educació Secundària de Riudoms porta el seu nom: INS Joan Guinjoan Gispert.
 
Mossèn Josep Riba Rovira

Fill de Josep i Anna, va néixer el 1886 a Pratdip i va morir el 1965 a Riudoms, de professió docent i prevere.

Fou un ferm defensor de la llengua i cultura catalana. Se’l reconeix pel seus treballs d’investigació i recopilació realitzats durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX.

L’etapa final de la seva vida la va passar a la vila de Riudoms (1944-1965), on va defensar els fets històrics que relacionaven a l'universal arquitecte Antoni Gaudí amb el seu poble. Autor reconegut del llibret “La verdad sobre Gaudí” (1960) i compilador de documents d’índole diversa que fonamenten la naixença d’Antoni Gaudí al Mas de la Calderera de Riudoms.

Fou declarat Fill Adoptiu de Riudoms l'any 2003.
 
Carles Sentís Anfruns

Va néixer a Barcelona el 9 de desembre de 1911. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París. El 1936 s'exilià a París on treballà per als serveis d'informació de Francesc Cambó. Inicià la seva activitat periodística als anys trenta del segle XX col·laborant amb els diaris La Publicitat, L'Instant i La Veu de Catalunya.

A la dècada dels 40 va ser corresponsal de guerra de diversos mitjans. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, va assistir a l'alliberament del Camp de concentració de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg. Va ser corresponsal a Nova York i París i director de l'Agència EFE. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Va intervenir activament en el retorn des de l'exili de Josep Tarradellas i la restauració de la Generalitat de Catalunya. Va ser nomenat diputat i conseller sense cartera de la Generalitat de la mà del president Tarradellas.

Durant la seva llarga trajectòria professional, va publicar nombrosos llibres que reflecteixen la seva llarga trajectòria de cronista del segle XX. En els diversos llibres de memòries sempre va tenir un gran record de les seves estades a Riudoms. Va ser col·laborador habitual de la Revista L’Om i promotor de la cultura riudomenca.

Carles Sentís Anfruns va morir a Barcelona el 19 de juliol de 2011. Va ser declarat Fill Adoptiu de Riudoms l'any 2012.

Font: llibret "viure a... RIUDOMS".
        En el que col·laborà l'Ajuntament de Riudoms