Riudoms ha estat un poble tradicionalment agrícola. Antigament predominaven els cultius de secà: sembrats, garrofers, ametllers, olivers i vinya.

Hi ha constància del conreu de l’avellana a la zona de Riudoms des del segle XIII, tot i que no va ser dominant fins a finals del segle XIX quan va substituir les vinyes atacades pel flagell de la fil·loxera. Les noves plantacions van crear un paisatge d’arbustos alts, verd fosc a la primavera i marró a l’estiu i l'avellaner es va convertir en el cultiu hegemònic, amb la varietat “Negreta” com la més característica.

En paral·lel, la construcció de mines, basses i pous, i més tard del pantà de Riudecanyes i Siurana va impulsar també els cultius de regadiu, sobretot els fruiters i la verdura.

A partir dels anys 80 del segle XX, va arribar la crisi de l'avellana i la superfície plantada d'avellaners va disminuir molt, sobretot substituint-se per olivers, horta o jardineria. Una part d'aquests terrenys actualment són cultivats per persones que hi treballen a temps parcial i que tenen una activitat principal diferent a l'agrícola.

A Riudoms, durant molt anys, l’avellana va anar lligada a una manera de viure, a les senalles de vímet i als rasclets, als coixins per als ‘ginolls’ quan s’havien de ‘plegar’, al mal de ronyons, als sacs de 58 Kg i a les mules i als carros, als tractors i als remolcs... Avui en dia, s’ha mecanitzat tot el cultiu, el que ha permès millorar encara més la qualitat, tot mantenint l’essència original de la feina ben feta.

Cal destacar la celebració de la Fira de l’Avellana, que té lloc durant el segon cap de setmana d’agost, on aquesta fruita seca n’és la protagonista. Bon profit!