Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol

Aquesta església, que substituí la vella (d'ubicació incerta), data del segle XVII. El 1588 se'n posa la primera pedra i s'inaugura el 1617; hi consta la data de 1610 a la volta de l'absis. Se sap que hi va treballar l'arquitecte Pere Blai i també els constructors de l'església d'Ulldemolins, amb qui aquesta té una gran similitud. Es tracta d'una església de gran amplada, d'una nau i capelles laterals que es comuniquen, i capçalera poligonal. La façana, molt singular, és formada per dos cossos i presenta una sobreposició d'ordres arquitectònics: dòric, al portal; jònic, al primer pis, i corinti, al segon, amb fornícules buides d'imatges. Remata el conjunt una façana principal amb la representació de la Justícia i, sobre la porta, un escut ovalat de Riudoms. A la part superior, un gran vitrall hi representa la figura de Sant Jaume. Al costat esquerre de la façana, s'hi troba el campanar: de planta rectangular i inacabat. A l'interior les cobertes són de creueria quatripartides i estrellades. Aquesta obra renaixentista-barroca va quedar molt malmesa durant el saqueig i posterior incendi que tingué lloc el 25 de juliol de 1936. Es va restaurar després de la guerra civil i es va acabar la restauració el 1944.
A part de l'altar major, remodelat l'any 1972, podem esmentar l'altar de la Mare de Déu del Carme, amb pintures de Josep M. Baiges, realitzades l'any 1986, i l'orgue, donació de la família Sentís, el 1967.

La Cisterna Vella - Refugi de la Guerra Civil

Ubicat sota de la Plaça de l'Església. Aquesta plaça, tal i com avui la coneixem, és conseqüència de l’evolució urbanística, arquitectònica i social del poble de Riudoms. El pas del temps l’ha anat reformant, adaptant-se també als canvis de conreus i necessitats urbanes.

Cap al segle XII, tot aquest espai estava lligat al Castell medieval, construït pel Cavaller Arnau, fundador de la vila a través de la Carta de Poblament del 25 de gener de 1151. A l’antiga plaça d’armes de la fortificació hi existiren diverses sitges per guardar el gra del Comú, documentades per ja l’any 1386 en un pergamí de Cancelleria. Així, s’anomenà plaça del Sitjar o del Castell fins ben bé a principis del segle XX.

L’any 1727 hi va haver una epidèmia que va provocar al voltant d’un 20% de mortalitat d’una població que just superava el miler de persones. Un document, conservat a l’Arxiu Històric Municipal de Riudoms (AHMR, capsa 5, doc. 302, full 43), del 12 de maig de 1756 ens en parla:

“Se nota que en lo Any 1727 per les malalties y febres, y aigue en esta vila se resolgue fer una cisterna qual se posá en obra de tal manera que está acabada menos la sola y la volta.”, “…dita cisterna es tan gran que segons regla matematica lo que la dilineá i midí digue que hi cabrian divuit mil carregas de aigua…”.

A conseqüència d’aquestes febres es va decidir construir una gran cisterna, costejada a càrrec del poble, per afavorir la higiene i garantir el subministrament d’una bona qualitat de l’aigua, però sembla que es devia acabar molts anys més tard.

Durant la guerra civil espanyola, entre 1937 i 1938, s’hi féu construir un refugi antiaeri. El lloc defensiu posseïa una sala gran –la Cisterna– de concentració dels refugiats a la qual s’arribava subterràniament des de distintes boques d’accés públiques i privades; disposava de 2 serveis sanitaris, instal·lació elèctrica i senyalització de circulació.

Monument a Gaudí

Monument erigit en honor a l'il·lustre fill de Riudoms, l'arquitecte Antoni Gaudí Cornet.

Es troba al centre de la plaça d'Arnau de Palomar, al costat de l'església.

L'obra, de l'arquitecte Josep Piqué Iserte, fou inaugurada l'agost de 1975. És un monolit de marbre, en forma de fletxa, que s'estreny en alçar-se fins als deu metres, on el remata una creu gaudiniana.
 
Casa Pairal Gaudí

La casa és coneguda per "ca la Calderera" i té una estructura de 3 plantes (amb golfes).

A la planta baixa, els avantpassats de l'arquitecte tenien instal·lat un taller de caldereria, que s'ha mantingut, on feien perols, calderes i càntirs d'aram.

Els entesos diuen que aquí, tot veient treballar el seu avi i el seu pare, el petit Anton va adquirir la seva percepció pròpia respecte els volums i les figures dels cossos.
 
Capella de Verge Maria

Situada al carrer Major, al costat de la plaça de l’Om. És un petit temple d’un renaixentisme molt senzill que ja trobem documentat des del segle XVI.

Té una sola nau amb coberta de canó, llunetes i capçalera plana, amb sagristia i cor.

En el seu subsòl s’han trobat restes dels períodes neolític, romà i medieval, que s’exposaran al Museu.

Fou restaurada per la Setmana Santa de 1983, també l'any 2005 i el 2008. Per aquestes festes, s’obre al públic. Allotja una bella talla de la Soledat i des del 2008 una col.lecció fotogràfica dels passos i misteris destruïts durant la Guerra Civil.
 
L'Hospital

Emplaçat al costat de la capella de Verge Maria, és una casa amb poc valor arquitectònic o artístic, però sí sentimental: fou l’únic establiment d’aquesta mena que ha tingut la vila al llarg de la seva historia, excepte quan ho fou també el convent franciscà de Sant Joan, durant la Guerra del Francés. Antigament hom hi recollia també pobres i pelegrins. Es deia que a l’últim pis s’hi conservava algun moble que féu servir Antoni Gaudí en les seves estades al poble. Actualment s’ha restaurat l’edifici i alberga diversos serveis municipals.
 
Casa de Cultura "Antoni Gaudí"

La casa original, coneguda com Cal Marc Massó, era de planta rectangular, amb baixos, primer pis i golfes. La façana estava formada per una àmplia porta amb arc escarser, tres balcons alineats al primer pis i obertures a les golfes, amb ràfec sortint sobre la façana. A la dreta de la porta una finestra balcó baixa i, sota d’aquesta, un finestró dels baixos molt reixat. Ara, l’estructura de l’edifici és nova, però la façana s’ha respectat totalment, així com part del soterrani amb les seves voltes. Tanmateix, les alçaries dels pisos són les originals, els sostres tenen la mateixa estructura de revoltons i bigues vistes, i la situació de l’escala no ha variat.

Avui en dia, la casa consta de quatre plantes amb una superfície total de 700 metres quadrats. S’hi accedeix per la porta d’entrada original restaurada, la qual data del segle XVIII (1789). De l’entrada es baixa a la sala d’exposicions i un petit museu, i es manté la comunicació amb els antics estables, actualment seu del CERAP. De l’entrada també es puja per l’escala noble —l’original recuperada— a la sala d’actes. A la segona planta, a partir del 2012 s’hi ubica una aula de formació (fins el 2011 hi havia la biblioteca municipal) i a la tercera, a les antigues golfes, s’hi troba l’Arxiu Històric Municipal i altres dependències.
 
Casa del Beat Bonaventura Gran

Es troba al núm. 48 del mateix carrer de la Butxaca que, per això, pren també el nom de carrer del Beat Bonaventura. Al costat de la casa hi ha una senzilla capella en honor seu.
Aquest senzill habitatge fou restaurat el 1920.

Casa de la Vila

Edifici refet el 1925, amb adobs recents que li han retornat el seu aspecte senyorívol. Es troba al carrer Major, enfront de la plaça de l’Om. Aquest espaiós edifici, de planta rectangular, presenta una àmplia façana decorada amb esgrafiats i l’escut de l’Estat i el de la vila, amb dos balcons amb balustres enmig. La porta, amb una gran arcada de pedra, dóna a una gran entrada i, mitjançant una luxosa escala amb balustrada, s’accedeix al pis noble.
 
Ermita de Sant Antoni de Pàdua

Situada a la part alta del poble, la seva construcció s’inicia l’any 1684 i s’acaba l’any 1702, segons consta a la portada. L’ermita té una sola nau amb capelles laterals. La coberta és de volta de canó amb llunetes a la nau i sense, a les capelles. A la capçalera hi destaca un retaule xorigueresc del 1745. A la sagristia hi ha una porta barroca. La façana és rematada amb una espadanya. S’obre poc al públic: tan sols per Setmana Santa i el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Envolta l’ermita una plaça i un recinte dotat de pista de ball i bar que, des del 1981 fins al 2001, va ser regentada per l'entitat Amics de Riudoms, la qual també construí les piscines en un terreny adjacent. Vora les escales que donen accés a l’ermita s’hi va arranjar el 1978 una zona verda, el Racó de l’Avi. Hi ha un monument amb un fragment de pica baptismal, la més antiga de l’església parroquial, inaugurada el 1617. Hom suposa que, el 1620, hi fou batejat Miquel Gran Peris, el futur Beat Bonaventura.
 
El Mas de la Calderera

Situat a tocar de la riera de Maspujols, a la partida de la Clota, fou on nasqué l’insigne arquitecte riudomenc Antoni Gaudí Cornet. El mas, actualment de propietat privada, està restaurat i conserva molt poca cosa de l’època d’infantesa de Gaudí. Pel centenari del seu naixement, el 1952, el poble de Riudoms hi col·locà, a la façana, una làpida commemorativa. En el 150è aniversari del seu naixement es van celebrar els actes principals de l'Any Gaudí a Riudoms, el dia 25 de juny de 2002. S'hi col·locà, a la façana, una segona placa commemorativa.

Casa dels Germans Nebot

Casa pairal dels germans Nebot, nissaga de militars coneguts per la seva intervenció en la Guerra de Successió espanyola a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, monarca favorable als interessos de Catalunya. Alguns d'ells van morir exiliats a Viena, protegits per l'emperador austríac, ja acabada la contesa. Els diversos germans ostentaren diferents condecoracions per mèrits militars i títols nobiliaris. Els descendents dels Nebot van tornar a Riudoms, i van recuperar tot el seu patrimoni.

Durant la diada de l'11 de setembre, es duen a terme actes d'homenatge a les portes de la Casa, per homenetjar i donar rellevància als defensors que foren dels drets de Catalunya precisament en el dia que es commemora la malaurada pèrdua de les llibertats de Catalunya i la repressió de Felip V.

Edifici ubicat a l'antiga carretera de Montbrió i de poc, o nul, valor arquitectònic. La seva singularitat rau en el fet anecdòtic que s'esdevení quan el rei Jaume II s'hi allotjà en el retorn de les noces del seu fill primogènit Jaume, i Elionor de Castella, a Gandesa, el 18 d'octubre de 1319, i que fou precisament a Riudoms on a finals d'aquell mes rebé la notícia de que aquest matrimoni no prosperà pel repudi de l'esposa en saber que el marit tenia intencions d'ingressar en l'orde religiós dels Hospitalers.

Hostalets

Edifici ubicat a l'antiga carretera de Montbrió i de poc, o nul, valor arquitectònic. La seva singularitat rau en el fet anecdòtic que s'esdevení quan el rei Jaume II s'hi allotjà en el retorn de les noces del seu fill primogènit Jaume, i Elionor de Castella, a Gandesa, el 18 d'octubre de 1319, i que fou precisament a Riudoms on a finals d'aquell mes rebé la notícia de que aquest matrimoni no prosperà pel repudi de l'esposa en saber que el marit tenia intencions d'ingressar en l'orde religiós dels Hospitalers.